PRESENTACIÓ DEL PROJECTE EDICIONS ARTESANES DE JOAN ADROVER A S’AGRÍCOLA

 El passat diumenge dia 24 de març l’artista manacorí Joan Adrover va presentar a l’Associació Cultural s’Agrícola el seu nou projecte «Edicions Artesanes». 

En aquest projecte que està desenvolupant actualment hi convergeixen tres petites editorials: Roure Edicions, encarregada de fer reedicions d’un projecte que començà a Barcelona l’any 2008; L’Aplec, un projecte d’espai creatiu vinculat a la llibretària de Barcelona i Cronoedicions 21, que és una editorial de creació pròpia que desenvolupa tres línies diferents: una d’autoedició individual, una altra d’autoedició en col·laboració amb altres artistes plàstics i la darrera una línia d’edicions d’altres autors. En conjunt ja s’han editat un total d’onze llibres des del seu inici l’any 2021.

Entre el públic assistent a l’acte hi havia  Pep Boix propietari i precursor d’una tenda de còmics de Manacor i Bàrbara Duran la qual ha desenvolupat, conjuntament amb Joan Adrover, un projecte que es diu Tremendari.

Des de s’Agrícola volem donar les gràcies al públic assistent i especialment agrair a Joan Adrover la interessant presentació del seu engrescador projecte
























CONFERÈNCIA DE JOAN SANSÓ SOBRE LA SETMANA SANTA A S’AGRÍCOLA

             El passat divendres 23 Joan Lluís Sansó Riera va pronunciar una conferència a l’Associació Cultural s’Agrícola titulada «Origen i evolució de la Setmana Santa». Sansó fou presentat per l’historiador Manel Santana el qual posà èmfasi en els aspectes biogràfics del conferenciant. Sansó té una llarga trajectòria en l’activisme sociocultural en entitats com l’esplai del Casal de la Pau, l’Escola Municipal de Mallorquí, entre d'altres. Així mateix és un gran coneixedor de la història i la cultura popular i tradicional. I d’entre aquests aspectes expert en la història, l’evolució i les característiques de la Setmana Santa, tema que ens ocupa en aquesta conferència.

            La Setmana Santa, té l’origen a Terra Santa quan un cop mort Jesucrist es feien processions, amb diferents aturades fins al turó del Calvari, al nord-oest de l'església del Sant Sepulcre, a prop de la Tomba del Jardí, a Jerusalem. De fet, la tradició de fer processions, apunta Sansó, eren una de les pràctiques religioses anteriors de les quals es tenen constància a les primeres civilitzacions fluvials (Egipte i Mesopotàmia)

            Des de Jerusalem aquesta pràctica es va estendre progressivament a l’Europa Cristiana. Una primera etapa és l’edat mitjana fins a la reforma luterana que precipità l’aparició de les esglésies reformades.

Una fita imprescindible fou el Concili de Trent. La contrareforma amb el seu objectiu de reforçar un  catolicisme que es sentia amenaçat. Bona part dels aspectes que caracteritzen l’actual Setmana Santa daten precisament d’aquest segle en un ambient de Contrareforma.

            Així mateix Sansó posà esment al fet que la religió (i per tant la Setmana Santa) era un dels aspectes en comú dels territoris que conformaven l'Imperi Hispànic dels Àustries.

Altres aspectes als quals es feu referència:

- Els períodes del segle XVIII amb el moviment de la il·lustració no afavoriren precisament les manifestacions religioses d’aquesta característica. Però l’hostilitat fou més manifesta amb la creació de l’estat liberal ja al segle següent. A tall d’exemple entre 1820 i 1825 no hi hagué Setmana Santa a Espanya.

- 1902 és la data en la qual s’inicia la recuperació de la Setmana Santa a Mallorca. Tradició que visqué anys d’expansió fins a 1936.

- Curiosament als anys de la postguerra la dictadura franquista no afavorí les processions. Els motius els trobam amb l’afany de control social d’un moviment que malgrat la seva essència religiosa tenia  dinàmiques i inèrcies pròpies.

- El decenni dels 80 del segle XX fou un altre dels períodes d'esplendor del moviment de confraries i de processions de Setmana Santa.

I per finalitzar, en cadascuna de les conjuntures, Sansó feu una descripció prou detallada de la iconografia (de la Mare de Deu i del Sant Crist) i de les vestimentes dels confrares.

Hem d’afegir que la sala de l’associació estigué plena a vessar d’un públic divers prou interessat.

































Inauguració CANT DE SIBIL.LA de Joan Adrover

    L’exposició inaugurada el passat dissabte 16 de març a la sala de s’Agrícola amb el nom de CANT DE SIBIL.LA i realitzada per Joan Adrover, és una denuncia contra la guerra, una crítica a la seva violència i a tot el que representa.

   Estem acostumats a veure la guerra d’enfora, en el cinema, els còmics, documentals… I exerceix una forta fascinació en el públic. L’estratègia militar, l’heroïcisme, el tòpic marcat de que sempre guanyen els bons... I tot això fa perdre de vista la crua realitat de la guerra. Tots els mals tenen en ella el seu camp de cultiu: abusos de tota mena, violacions, robatoris, fam, destrucció, assassinats…

   Caldria prendre consciència i reflexionar en relació al tema.

   Pel que fa a la tècnica, s’han utilitzat la impressió en tinta de caràcters tipogràfics de diferent tamany; el collage amb matèrials i pigments i la rotulació de caràcters amb aquarel.les a sobre d’un soport fet amb pasta de paper reciclat amb diferents texturitzacions.

   El resultat final és un poema imprés en 14 + 1 quadres cada un dels 14 primers amb el poema complet en tipografia de plom i una paraula o un sintagma en tipografia de gran format en fusta, inscrites en un fons de colors variats en lletres rotulades amb aquarel.la que conformen un paisatge narratiu a partir de la semàntica de la paraula o sintagma principal.

   Una lletra més gran a cada quadre feta a partir d’un collage abstracte retallat segons un motlle tipogràfic tipus sherezade ampliat, estructura tota l’exposició seguint l’escriptura del títol del poema.





















Presentació del projecte “EDICIONS ARTESANES” a càrrec de Joan Adrover

       El projecte EDICIONS ARTESANES és un projecte creatiu original de Joan Adrover on hi convergeixen literatura, poesia, art plàstica i artesania.

       Depenent dels recursos emprats es desenvolupen diverses línees: Des de l’edició col.laborativa amb altres mini editorials independents com les reedicions de la interessantíssima col.lecció de Roure Edicions responsabilitat de Marc Valls o la màgica creativitat oberta a la participació de la biblioteca extravagant en les Edicions de la Plec, proposta original de Daniel Morfià, fins la impressió d’exemplars únics en format llibre d’artista; l’elaboració de paper artesà, la impressió mecànica de poemes... l’autoedició i la recerca de continguts poc habituals en els mitjans de producció industrial defineixen un projecte que es troba encara en els inicis amb les portes obertes i la vista posada en l’horitzó de la creativitat, de l’art entès com una via de camp obert on desenvolupar l’experiència de la vida.



Celebrada a S'Agrícola amb molt d'èxit la conferència de l'arquitecte Llorenç Brunet dins el Cicle de conferències llums i ombres.

        El passat divendres 15 de març de 2024 a les 20h a l'Associació Cultural S'Agrícola, tingué lloc la tercera conferència del Cicle Llums i ombres que pretén mostrar diferents professions des de la perspectiva de persones amb experiència dins el seu camp que facin balanç de la trajectòria professional i humana que han viscut.

       S'Agrícola acollí un gran nombre de persones que hi acudiren per escoltar Llorenç Brunet Nicolau, un dels arquitectes de més prestigi de Manacor i de Mallorca, amb un estil propi, original i atractiu, que fou presentat per M. Magdalena Gelabert i Miró. Brunet ens parlà de la seva vocació d'arquitecte i posà damunt la taula els pros i els contes del dia a dia de la seva tasca.

     En l'apartat de les ombres, Brunet destacà les dificultats que es troben en relació amb l'aplicació de la legislació vigent que dificulta l'inici i l'evolució dels projectes que es proposen, així com el paper de l'administració. També analitzà metafòricament els perfils de clients amb els quals tracta un gabinet d'arquitectura avui i´quins són els desitjos i les particularitats de cadascun. Brunet reivindicà la figura del mestre d'obres, que històricament ha tingut un paper molt destacat en la bona evolució arquitectònica dels pobles. Brunet també posà damunt la taula quines són les llums de la seva feina: la concessió de permisos o la finalització exitosa d'una obra; la satisfacció mútua d'arquitecte i propietari quan s'acaba una feina de manera satisfactòria i amb excel·lència.

    El nombrós públic assistent es mostrà molt interessat en els plantejaments de Llorenç Brunet i li plantejà algunes preguntes que acabaren d'arrodonir l'acte.




















CONFERÈNCIA SOBRE L'ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA SETMANA SANTA A CÀRREC DE JOAN SANSÓ.

 

Divendres dia 22 de març a les 20 hs. A la sala d’actes de s’Agrícola, es durà a terme una conferència sobre l’origen i evolució de la setmana santa a càrreg de Joan Sansó Riera,  vicepresident de l'Associació de Confraries de Manacor, ex president de la confraria del crist de L'agonia i persona molt vinculada des de sempre a diferents moviments culturals de Manacor.

En aquest acte, podrem descobrir que coses que ens semblen mallorquines no ho son tant, i coses que semblen d'ara son ja molt antigues, anècdotes i un sinfí d'històries i creences que Joan Sansó ens contarà.



INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE CLAUDIA G. ZUCCHELLI A S’AGRÍCOLA

El passat dissabte dia 9 de març es va inaugurar a la planta baixa de s’Agrícola l’exposició «Stati di luce e d’ombra» amb fotografies i gravats de l’artista italiana Claudia Giovanna Zucchelli. 

La seva obra es mou dins l’escenari poètic d’un moment fugaç; imatges compostes accidentalment, on llum i ombre, contrastos i textures creen les condicions de fusió entre la vivència visible i l’experiència invisible alhora.

 L’exposició va esser presentada per la també artista plàstica Cati Bauça, que va fer una visita itinerant de l’exposició, partint per una sèria de fotografies analògiques de petit format, que contrasta amb una seria d’obres creades a partir de  muntatges digitals, fins a la darrera etapa formada per gravats i xilografies on la base es també la fotografia, transferida i manipulada per poder aconseguir l’efecte aristic que Claudia Giovanna va recercant. 

A més de diferents membres de la junta directiva de s’Agrícola, encapçalats per Llorenç Femenias, president de l’entitat  cultural i Maria Francisca Forteza que juntament amb  Maria Huerga son les responsables de les exposicions de s’Agrícola, a la inauguració hi assistiren companys i amics que, malgrat el mal temps, volien acompanyar na Claudia aquest dia. 

L’exposició es podrà veure fins dia 11 d’abril.