El diumenge 18
teníem cita amb la música. El «Trio del Vent», formació que
precisament ha triat aquest nom perquè les peces que selecciona per
a aquesta formació de veu, arpa i oboè han de crear la imatge del
vent que mou branques i que fa onejar els sembrats.
Amb un programa molt
variat, molt divers i alhora molt ben combinat es mesclaven
romanticisme amb barroc i amb actualitat del s. XXI d’una manera
harmoniosa. La cantant manacorina Maria Rosselló, ben coneguda de
tots, no havia actuat en cap ocasió a s’Agrícola, ni tampoc M.
Assumpció Janer, que tocava l’harpa. Qui ja havia passat per la
nostra sala de concerts era Joan Rodríguez Zarzo, que fa dos anys ja
havia interpretat un virtuós programa acompanyat al piano per Andreu
Riera. Molt bona tria de repertori i excel·lent qualitat dels
intèrprets.
-Deux préludes
romantiques Marcel Tournier
-Pièce en forme
de habanera Maurice Ravel
-Siciliana
Johann Sebastian Bach ( de la sonata en Mib Major BWV 1031)
-Laschia ch’io
pianga (de l’òpera Rinaldo) G. F. Haendel
-Ombra mai fù
( de l’òpera Serse) G. F. Haendel
-Tres Haikus:
·Pinzell i
tinta, abraç
·Matí de
blaus...
·Nua
expressivitat....
amb música de Biel
Oliver/ haikus de Víctor Andreu
-Vou veri vou
mariner, música de Biel Oliver/ poemes de Guillem D’Efak
-Entr’acte
Jacques Ibert
-Dorm petit
Biel Oliver
-La Profecia,
música de Biel Oliver/ poema de Josep M. Llompart
-Morgen! R.
Strauss/John Henry Mackay
-Tres cançons
mallorquines:
·Cançó de
ximbomba de Pollença
·No ni nó
·Cançó de
ximbomba de Manacor
música tradicional,
amb arranjaments de Biel Oliver
-Une flûte
invisible Camille Saint-Saëns
Amb una sala plena
de gom a gom, el públic va vibrar des de les primeres notes fins al
final. La veritat és que també és molt d’agrair poder comptar
amb la presència del mateix compositor d’algunes de les peces,
Biel Oliver, que, a banda de presentar cada peça, va explicar
algunes curiositats i anècdotes relacionades amb la tria de
determinats poemes en el moment de fer les seves composicions, o
també l’oportunitat d’haver pogut conèixer personalment el
poeta Josep Maria Llompart. La gent assistent va fer molt de cas als
músics, que no tengueren altre remei que, una vegada acabat el
concert, tornar a sortir perquè no s’aturaven els aplaudiments, i
interpretar un bis, que fou el Vou veri vou mariner de Guillem
d’Efak.
